L’aportació màxima depèn del límit de la retribució total que es pot destinar com a retribució en espècie, però de cap manera no pot superar els 99.999 €/anuals. El salari en espècie no pot superar el 30% de les percepcions salarials de la persona treballadora ni pot fer que la quantia íntegra en diners sigui inferior al salari mínim interprofessional.

És important destacar que les aportacions als plans de jubilació col·lectius de retribució flexible, en territori comú, no computen per al límit d’aportacions a productes del sistema de previsió social voluntària (plans de pensions, plans de previsió assegurats i plans de previsió social empresarial), la qual cosa permet a les treballadores i els treballadors d’optimitzar-ne la retribució i la planificació de la jubilació utilitzant tots dos tipus d’instruments. 

Les persones empleades poden disposar del saldo de l’assegurança col·lectiva si la seva situació es correspon amb algun dels supòsits excepcionals de liquiditat i ho acrediten amb la documentació necessària. 

Les formes de cobrament i reconeixement del dret a les prestacions del Pla de Jubilació Col·lectiu, derivades de les contingències anteriors, poden ser:

• Prestació en forma de capital, que consisteix en una percepció de pagament únic. Per raó d’una mateixa contingència, una persona beneficiària pot obtenir tan sols una prestació d’aquesta modalitat.
  
• Prestació en forma de renda financera, només per a les contingències de jubilació. Consisteix a percebre dos o més pagaments successius amb una periodicitat regular, incloent-hi un mínim d’un pagament cada any, i poden ser d’una quantia constant o variable.
• Prestacions mixtes, que combinin rendes de qualsevol tipus amb un pagament en forma de capital, d’acord amb el que estableixen els apartats anteriors.

Per a l’empresa, les aportacions que fa com a entitat prenedora de l’assegurança en nom del personal (persones assegurades) no són deduïbles en l’impost de societats fins al moment que la prestació es fa efectiva.

Per al personal, les aportacions no s’imputen en la base imposable de l’IRPF, de manera que es redueix el tipus de retenció, i la tributació es difereix fins al moment que es cobra la prestació. 

La prestació percebuda per la persona empleada tributa en concepte de rendiment del treball en l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) i, en cas de mort, les persones beneficiàries tributen per l’impost sobre successions i donacions (ISD).